Seconda Parte : la ‘Lauda” del Panatton

Oh,  bongiorno!…Leverissi…

Hinn  content  che  son  rivaa?

( Vaa  che  bestia!…mi  i  stremissi…)

Sì,  son  mì  quell  che  ha  parlaa!…

Mì!…chi’ dent  al  scatolon…

Son  mì,  sciori!…El  panatton!

Cià…sù…sveglia…descartèmm…

che’n  poss  pù  de  vess  saraa…

Su…fèmm  festa…saludemm

Domandemm  come  ho  viaggiaa!…

Ma  sì…cert…l’è  educazion,

se  saluda  el  panatton!

Panatton  l’è  quell  amis

che,  s’el  riva  in  d’ona  cà,

se  anca  el  riva  a  l’improvis,

al  va  accolt  come  on  pascià!

Perchè  lù  l’è  bell,  l’è  bon,

perchè  lù  l’è  ‘l  panatton.

Lù  l’è  ‘l  re  de  l’alegria,

lù  l’è  ‘ldolz  de  circostanza,

l’è  on  bombon  de  compagnia

che  ten  viscor  l’adunanza:

sempr’alegher,  mon  passion

in  doa  arriva  on  panatton!

Senza  mi,  non  gh’è  Natal…

mi  troo  insemma  la  famiglia!

Quanti  guai  e  quanti  mal,

col  suggell  d’ona  bottiglia,

l’ha  giustaa  in  del  moment  bon,

on  fettin  de  panatton!

Perchè  mi  son  ben  levaa…

Sott’sta  scorza  on  poo  ruspanna,

color  tonega  de  fraa,

mi  gh’hoo  l’anima  ambrosiana

che  de  foeura  l’è  a  la  bonna,

ma  de  dent  l’è  panattona!

Pari  sgnuzz…e  son  legger…

i  mè  ughett,  foeura  hinn  brusaa,

ma  de  dent  hinn  butter

e  indolsissen,  col  cedraa

ch’el  profuma  de  limon

tutt  el  moll  del  panatton!

Son  de  pasta  prelibada,

la  mia  crosta  l’è  on  portent!

Se  anca  l’è  on  ciccin  brusada,

la  dà  nòn  fastidi  ai  dent!

Tutt  de  god…ven  finna  bon

i  fregui  del  panatton!

E  adess  basta…hoo  ditt  assee!

‘dess  ch’em  faa  la  conoscenza,

tirèmm  foeura  del  palpee

che  ve  foo  la  riverenza,

Eccom…chi…in  esposizion,

Sott…chi  taja  el  panatton?

Sù…coragg…tocca  a  lee,  sciora,

damm  la  prima  cortellada…

Tocca  a  lee,  come  resgiora…!

‘Na  mannina  delicada,

la  rend  dolz  e  la  fa  bon

fin  la  fin  d’on  panatton!

E,  intant  mi,  travers  i  ughett,

guardand  tutt  la  compagnia,

faroo  el  cunt  in  quanti  fett

spartirii  l’anima  mia..

Sù…coragg!  che  mena  bon

tajà  a  fett  el  panatton!

Son  squisito?  El  soo  anca  mi!

Mai  mangiato  de  insci  bon?

E,  savii  perchè  l’è  insci?

Perchè  sont  el  panatton,

on  bombon  de  cà,  a  la  man,

che  l’è  bon  ‘me  ‘l  sò  Milan.

 

Giovanni  Barrella

Da   Poesie  milanesi , Milano  1962

dedicato  a  tutti  gli  amici  blogger  milanesi.

 

Termini  forse  non  molto  comprensibili:

Palpee          cartoccio

Sgnuzz          pesante

Viscor            vivace, sveglio

Fregui             briciole

Moll                 mollica

Indolsissen          addolciscono

Resgiora               padrona  di  casa

Tonega  de  fraa     tonaca  del  frate

 De  god                    da  godere

Insci                           così

Ruspanna                    rustica

Ughett                          uvetta

Giovanni  Barrella  (  Milano  30  novembre  1884 –  Erba  23  settembre 1967)  è  stato  uno  scrittore,  commediografo  e  pittore  italiano,  considerato  un  punto  di  riferimento  della  letteratura  milanese  del  Novecento .  Figlio  di  un  maggiore  di  fanteria  napoletano  e  di  madre  milanese.  Dopo  aver  frequentato  l’Accademia  di  Belle  Arti,  esordisce  sulla  scene  con  Carlo  Rota  e  successivamente  con  Edoardo  Ferravilla  in  commedie  dialettali ;  quindi  viene  scritturato  dallo  Stabile  del  Teatro  Argentina  di  Roma   dove  recita  in  lingua.  Poi  è  la  volta  del  teatro  di  varietà,  prima  di  entrare  a  far  parte  della  Compagnia  Lombarda  di  Alberto  Colantuoni,  accanto  a  Luigi  Zoncada.  Nel  1927  scioltasi  la  compagnia,  Barrella  ne  costituisce  un’altra  sempre dialettale  distinguendosi  nel  famoso  ”El  Nost  Milan”  di  Carlo  Bortolazzi.   Recitò   anche  in  ”Felicita  Colombo”   con  l’altrettanta  famosa  Dina  Galli dove  la  sua interpretazione  caratterizzò  molto  bene ” l’uomo  milanese”.  Nel  1931  crea  una  nuova  compagnia  che  agisce  prevalentemente  ai  Filodrammatici  recitando  accanto  ad  un  altro  attore  dialettale  :  Paolo  Bonecchi.  Morirà  malato  di  diabete  ad  Erba  nel  1967.

Fonte  dal  web

 

 

 

Pubblicato da tachimio in forme artistiche Tag:adunanza, alegria, amis, bell, bombon, bon, brusaa, compagnia, cortellada, domandemm, education, festa, improvis, panatton, pascià, tajà, ughett